Autoavaluació

Ara que hem acabat aquesta interessant assignatura, anem a fer una xicoteta reflexió en forma de autoavaluació. Cal dir que m’ha sorprès gratament l’assignatura ja que en un principi, al veure com era, vaig pensar que no aconseguiríem molt d’ací, però al final ha resultat molt productiva, ja que hem aprés molt sobre el moviment, sobre tot coses que no sabíem, o coses que pensàvem que eren diferents.

Per a mi una de les coses que més m’han valgut i més m’han agradat i de les quals he aprés, ha sigut la diferenciació entre moviment educatiu i no educatiu, ja que abans quan realitzàvem alguna activitat física, no pensàvem si era educativa o no, sols la realitzàvem per realitzar, sense ningun tipus de finalitat ni objectiu. Ara quan realitzem una activitat intentem que vaja dirigida a un objectiu ja que intentem que el moviment siga educatiu. També quan realitzem una activitat dirigida per alguna altra persona, ens fixem si es educatiu o no, ja que com ho hem estudiat hem aconseguit saber diferenciar un de altre.

Altre aspecte del qual he aprés moltíssim és tot el que envolta a l’educació, ja que ací hem tractat la educació des de molts punts de vista, i en la meua opinió actualment l’educació està molt mal muntada ja que moltes persones que de veritat volen estudiar no poden fer-ho per falta d’oportunitats. Altres no estudien perquè a la seua infantessa no ha hagut cap professor que haja decidit ajudar-los de cap tipus de manera i per això mai han estat interessats en estudiar, ja que sempre els ha costat molt. 

Però en la meua opinió, tot açò pot canviar si segueixen haguent bons professors, que si que s’esforcen per ajudar els alumnes intentant que tots tinguen interès per estudiar. Però a banda d’ açò, també hauria de canviar l’educació en general per a que tots pogueren accedir-hi, fins i tot els que no tenen recursos econòmics.

Els recursos que hem utilitzat per a aprendre en l’assignatura han sigut els següents: En primer lloc, l’assistència a classe, ja que allí era on ens explicaven tots els temes i totes les idees, però havies d’estar atent ja que els temes eren extensos i complexos, i després ja nosaltres les plasmàvem en el blog utilitzant ja les nostres idees. Es podria considerar que el blog ha sigut utilitzat com a feedback, ja que allí el professor ens corregia si teníem alguna cosa malament, també al consultar els blogs dels companys podies adonar-te si tenies alguna cosa malament i així corregir-ho. També, per aprendre hem fet molts treballs a classe, per a mi el més interessant va ser els dels pòsters, on nosaltres vam fer un gran pòster en companyia de uns butlletins informatius, i gràcies a açò vec l’obesitat d’una manera molt diferent ja que aprenguérem molt al voltant d’aquest te, com varia segons l’època els canons de bellesa, també segons les cultures, etc.

També e intentat ajudar els companys, sobretot en treballs que ells han realitzat, i per a fer algunes entrades també m’han demanat alguna ajuda. Però per a mi, on més he ajudat i m’han ajudat ha sigut plasmant tot el que jo sabia al blog, ja que així tots han pogut entrar i veure el que volien, i gastar-ho de la forma que volgueren, ja que jo sempre intentava que tot el que estiguera al blog estiguera bé.

Per últim, respecte a la autocalificació, jo hem ficaria un 8,5, ja que m’ esforçat molt més que en altres assignatures. He anat a classe sempre, llevat de algun dia que per assumptes personals no he pogut assistir. També sempre he intentat dur el blog al dia, plasmant tot o quasi tot el que havíem aprés a classe, sempre intentant ficar-ho de la millor manera possible. Respecte als treballs realitzats, sempre ens hem esforçat per realitzar el treball molt bé, com es va poder veure al treball del pòster. Per últim, també les lectures demanades a classe les he realitzat, i així ha sigut plasmat als exàmens dels llibres.

Igualitarisme

Durant la realització de la prova del grups puzle, la ideologia que ens van preguntar i vam haver de explicar va ser el igualitarisme, aquesta ideologia esta molt relacionada amb el sexisme, ja que el sexisme és la discriminació d’alguna persona respecte al seu sexe i tractem de evitar-ho per a que totes les persones puguen tindre el mateix tracte, i a açò mateixa és referix el igualitarisme, que la seua definició seria “ Tractar a tots per igual, deixant a un costat les diferencies que puguen hi haure”.

Hi han tres tipus de igualitarisme:

·         Igualitarisme d’accés: Que tot el món tinga les mateixes possibilitats d’accedir a algún lloc.

·         Igualitarisme de tracte: Tots tenen dret a rebre el mateix tracte.

·         Igualitarisme de respecte: Consisteix en respectar les diferencies de sexe, raça, etc de les persones i tractar-les a totes per igual.

Encara que de vegades hi ha algun problema amb el igualitarisme, ja que no te en compte que la gent te capacitats diferents.

El igualitarisme es manifesta en el moviment, per exemple en una classe de educació física, on el professor no separa per sexes per a realitzar qualsevol esport, si també estimula la practica del mateix esport, i a més, mentre juguen, fa cas tant als que realitzen el esport amb quasi perfecció com a tots els demes que els resulta més difícil realitzar l’esport, si realitza aquestes coses el professor estarà fomentant el igualitarisme. Si per el contrari, fomenta la separació de sexes per a realitzar esport, o durant la realització del esport permet que els xiquets no passen el baló a les xiquetes,  fomenta el sexisme.

Per últim, respecta a com donar llum a la ideologia del igualitarisme, podríem dir que per començar hauríem de permetre a totes les persones accedir al  que volgueren, ja que tots tindríem de poder fer el que vulguem. També deuríem respectar a totes les persones i tractar-les igual ja que tots tenim dret a que ens tracten bé. Una manera de fomentar açò a les classes de educació física seria fomentar la participació de xics i xiques en el mateix esport i no separar-los, també es podria intentar que al elegir els companys no elegiren primer a tots els xic i després a les xiques, si no que haurien de mesclar, i al practicar el esport, intentar fer que els xiquets juguen amb les xiques també.

Sexisme

Durant la realització dels grups puzle, ens vam separar i cadascú va haver de triar un tema dels sis que hi havien, informar-se sobre aquest tema, posar en comú el tem amb companys que no eren del teu grup i amb el professor i per últim, explicar el tema elegit a la resta del teu grup puzle, i escoltar i aprendre els temes de la resta del grup per realitzar després una prova a classe.

El tema elegit per mi va ser el sexisme. Durant la posada en comú, havíem de intentar contestar tres preguntes: Que es el sexisme?, Com es manifesta el sexisme en la relació amb el moviment? i Que es pot fer per donar llum al sexisme.

Després de ficar en comú diverses definicions, vam decidir que la nostra definició era “ Sexisme és una discriminació cap a una persona per el seu sexe o gènere”, també es veu en la promoció de estereotips basats en la diferencia sexual.

Respecte a com es manifesta el sexisme al moviment, durant la reunió del grup, de seguida vam relacionar aquest tema amb la Educació Física en l’escola, ja que pensàvem que ací es podia veure clarament exemples de sexisme. Alguns exemples serien quan el professor presta més atenció als xics que a les xiques, o els separa per esports, uns jugant a futbol i les altres a la corda, i els xiques ocupen la majoria del espai i les xiques s’han de conformar amb poc lloc. També en el cas que deixara jugar a tots junts i deixara fer a ells el equip, es veuria com les xiques es quedarien les ultimes en ser elegides, i a banda, després durant la realització del joc, les xiques no entrarien molt en contacte amb el joc, be perquè no volen o perquè els xics no els passarien el baló o coses similars.

Un altre lloc on es veu clarament el sexisme en el moviment és en l’esport, on es considera molt més important el esport masculí que el femení, ja que per començar hi ha una molt gran diferencia de finançació entre els esports masculins i els esports femenins. També a les noticies, els únics esports dels quals podem rebre noticies fàcilment es dels masculins, dels femenins hauries de buscar-ho tu i així i tot potser no ho trobaries.

Per últim, pensant com podíem donar  llum a aquest tema del sexisme en el moviment, després de una llarga discussió on no trobàvem cap solució  sobre aquest tema, vam pensar en els diferents exemple que havíem ficat on se manifestava el sexisme i com podíem solucionar-lo, i així vam dir que sabia de solucionar des de l’escola. El professor deuria fer equips mixtes i fer que tots jugaren al mateix esport. En el cas de que hagueren de elegir els xiquets els equips, hauria d’obligar a alternar entre xic i xica perquè no es queden les ultimes les xiques sense triar-se. Finalment, per fomentar la participació de tots, hauria d’obligar a que tpts els membres de l’equip tocaren el baló abans de marcar gol.

DÍPTIC

A la classe de edmov, ens van proposar fer un díptic sobre si el moviment era o no era educatiu, ficant diferents exemples de cadascun per veure clarament les diferencies. Ens vam juntar per grups, al meu grup erem tres persones, Vicent Tomàs Esteve, Vicent Santamatilde Peris i jo, Mario Ruiz Pascual, i durant una clase sencera, vame star informanmos i ferem el díptic, ficant el que per a nosaltres era el més característic de cada tipus de moviment.

Ací es troba el díptic realitzat a clase:

EL MOVIMENT ES EDUCATIU

EL MOVIMENT NO ES EDUCATIU

-L’activitat física amb fi establert del que es vol realitzar es un signe de que son educatives. -Els valors educatius dels continguts es troben en la valoració que els assignem, no en ells mateixa . -Mostra interès implícit per lo valuós, té fins i medis valuosos i estan dirigits a estos. -S’adquireixen capacitats físiques i socials, però també desenvolupem el coneixement i la nostra ment. -Fomenta el respecte mitjançant el joc net i el seguiment de les regles -S’aprenen destreses i al mateix cop es combinen amb el desenvolupament del coneixement. -Es necessària  una justificació -Existeix una intencionalitat que permet el que permet adquirir coneixement. -Permet autorealitzar-se

-L’activitat física sense un fi establert del que es vol realitzar es un signe de que no son educatives -Hi ha una aplicació errònia dels valors intrínsecs i extrínsecs. -Les activitats no compleixen el propòsit de la EF -Si deixem que realitzen la practica lliurement no podrem saber si tindran valor educatiu o no. -Fomenta el odi als adversaris, guanyar per damunt de tot, intolerància, a demés pot suggerir un destrament bel·licista. -Si les destreses sols son útils si contribueixen al desenvolupament i la promoció de procediments tàctics i estratègies dinàmiques. -No presenta una justificació -No mostra una intencionalitat que permeta adquirir el coneixement. -El moviment no declara amb validesa i precisió quins son els objectius a assolir.

El moviment (no) és educatiu?

En la següent entrada anem a parlar de com el moviment pot ser o no ser educatiu depenent de les característiques que te i també els objectius als que va dirigit aquest moviment.

En primer lloc, parlarem del  moviment quan és educatiu. Una de les característiques de que el moviment és educatiu es veu quan l’activitat física que estem realitzant té uns fins establerts. Alguns de estos fins són l’adquisició de capacitats físiques i socials, encara que també desenvolupem el coneixement i la nostra ment. També es deprenen destreses que es combinen amb el desenvolupament del coneixement. Tot açò s’interioritza mitjançant la pràctica de l’esport i així s’aprèn practicant.

El moviment educatiu permet autorealitzar-se ja que té una intencionalitat que permet adquirir coneixement, també mostra interès implícit per lo valuós, té medis i fins valuosos i estan dirigits a estos. Cal dir que al moviment educatiu sempre es necessària una justificació.

Per últim, una de les millor propietats d’aquest moviment es que promou una conducta moral i cívica correcte, promovent el joc net i el seguiment de les regles, estimulant l’alumnat a pensar críticament sobre totes les qüestions morals, proposant-se questions racionals i traduintles en accions apropiades.

D’altra banda es troba el moviment que no es educatiu, aquest es caracteritza principalment per la manca de cap tipus de finalitat en la seua activitat, o també pot ser degut a una aplicació molt errònia dels valors tant intrínsecs com extrínsecs. El moviment no declara amb validesa i precisió quins son els objectius a assolir. Pot haver casos en que si que assolim destreses però aquestes  destreses no son útils ja que no contribueixen al desenvolupament i la promoció de procediments tàctics i estratègies dinàmiques. Tampoc hi ha cap desenvolupament del coneixement o la ment ja que no mostra cap intencionalitat que permeta aquest desenvolupament.

El moviment no educatiu no permet autorealitzar-se perquè mai declara amb validesa o precisió quins objectius vol assolir, o directament no declara cap mena d’objectiu. A banda de no tindre objectius, també es caracteritza per la manca de medis, o per tindre medis que no són valuosos. Aquest moviment no te cap justificació.

Per últim, per  amí, el pitjor del moviment no educatiu es que fomenta el odi als adversaris, guanyar per damunt de tot, intolerància, a demés pot suggerir un destrament bel·licista. Açò ocorre ja que al pensar que la competició i guanyar és el que més val, molta gent fa tot el possible per guanyar, encara que no siga moral i cívicament correcte, o encara que puga fer-li algun tipus de mal als adversaris o a la competició.

Assaig sobre l'educació

Durant diverses classes d’aquesta assignatura, hem estat parlant de l’educació i de que és educar, i ens hem donat compte que aquest tem és molt ampli i es pot tractar de moltes maneres, per això una de les feines realitzades va ser fer el assaig de “ Que és educar?” relacionat amb el capítol 2: “Los contenidos de la enseñanza” de Savater.

Açò tractava de fer un assaig per després exposar-lo a les critiques de dos  companys.

Al meu assaig, hem vaig centrar en la idea de educar relacionada amb els educadors, i de com varia l’educació segons el lloc on s’estudia, ja que no és el mateix estudiar en un país amb una economia i un nivell de vida acceptable que en un país subdesenvolupat on quasi no hi ha escoles, també depenent de les diferents cultures potser varia l’educació que donen.  També he tingut en compte com a variat la educació ha anat variant al llarg del temps depenent del context sociocultural prevalent en l’època, ja que a mesura que hem avançat en el temps, hem aprés més i hem anat descobrint coses que no sabíem, i corregint alguns errors que havien tingut els nostres avantpassats.

La  meua opinió respecte a l’educació és que el que més influeix és l’educador, ja que segons els seues pensaments et pot transmetre més uns temes que altres, i també, depenent de cada educador ja que hi ha alguns que s’involucren més que altres en l’educació dels alumnes i els ajuden a superar-se. Encara que el que és educat també té molt a veure ja que d’alguna manera ell també assimila el que li interessa o el que més li agrada en el moment, i també depenent de el que ell vullga fer, ja que si no està interessat en aprendre per molt que tinga molt bons professors mai arribarà a cap lloc, en canvi, si està interessat en saber , potser que el agafe algun bon professor i el ajude a arribar lluny.

Després de sotmetre el meu assaig a les critiques dels meus companys vaig decidir fer-ne un nou, acceptant i intentant corregir el que m’havien dit els meus companys a les seues critiques.

Vaig fer de nou el meu assaig encara que paregut al altre, vaig introduir coses noves. Primerament, el que més hem va preocupar de les critiques era que el company no tenia clar que era l’educació, així que al nou assaig he introduït una breu definició, l’educació és una formació destinada a desenvolupar la capacitat intel·lectual i moral de les persones. També, un company  hem va ficar que al meu assaig no es podia trobar cap referència ni recolzament bibliogràfic de les meues argumentacions, així que també he tractat de corregir-ho i introduir alguna referència, encara que m’ha resultat molt més complicat del que pensava.

Exposició del llibre "Mal de escuela"

Un dels llibres llegits en aquesta assignatura va ser el llibre de “ Mal de escola” de Daniel Pennac, aquest ha sigut un llibre que m’ha sorprès molt durant la seua lectura i del que he aprés moltes coses.

Durant la lectura d’aquest llibre, hem va fer retrocedir als meus anys d’escola i també hem va fer recordar moltes coses sobre companys i professors que he tingut. Llegint el llibre hem van vindre al cap els noms de molt professors, tant bons com roïns, que havia tingut durant primària i ESO. Així que aquest va ser el tema que vam voler tractar a la exposició d’algun tema d’aquest llibre.

Primer llegirem un fragment que tenia a veure amb els professors, i seguidament introduirem diferents exemples de professors que havíem tingut. Hi havien alguns que havien sigut dolents ja que no s’esforçaven en la realització de les classes i a més la seua relació amb els alumnes no era massa bona, ja que no intentaven ajudar  de cap manera els alumnes i esperaven que fora un altre professor el que ajudara aquest alumne . Un altre tipus de professor era aquell que molt alumnes consideraven bo ja que els seu tracte amb ells era bo i a més els deixava fer tot el que volien, però per a mi el problema era eixe, ja que la seua actitud era molt bona però a la hora de donar classes ho feia mal ja que no es centrava en el que tocava, i de ninguna manera ajudava als alumnes ja que es deixava fer el que volgueren i així ells s’acostumbraven a no fer res a les classes. Per últim, el millor tipus de mestre era aquell que s’esforçava per preparar-se les classes i per que nosaltres aprenguérem, i a més, el seu tracte amb els alumnes era bo i per això no hi havia cap problema, encara que quan es tenia que ficar seriós ho feia, ja que també es tenia que guanyar respecte dels alumnes.

Mal de escuela

Després de llegir “ Mal de escuela”, he de reconèixer que m’ha sorprès gratament, ja que quan vaig saber que havíem de llegir un llibre vaig pensar que hem resultaria  avorrit, com la majoria de llibres que he llegit a l’escola. Però aquest llibre  ha sigut diferent, a aconseguit introduir-me dins de ell com si fora jo el que estava vivint tot allò, ja que d’alguna manera hem veia reflexat  amb el protagonista perquè jo quan era menut era molt semblant, no aconseguia entendre moltes coses de l’escola, i tot hem resultava avorrit, per això no prestava gens d’atenció a les classes ni feia res de deure a casa. Jo, com l’autor Daniel Pennac, hem veia com un mal estudiant, que mai podria aprofitar res de l’escola ni de l’educació perquè no aconseguia concentrar-me ni fer res que tinguera  a veure amb l’escola. Però finalment, un dia vaig canviar, hem vaig adonar que així no podia anar a cap lloc i vaig canviar.

El llibre en general m’ha agradat, encara que en algun moment es podia fer un poc pesat, però així i tot, ha sigut molt entretingut i m’ha fet pensar molt. Per a mi, hi ha diversos moments del llibre que són molt bons i vaig a destacar seguidament.

Primerament, he de parlar del que passa al principi del capítol V “Maximilien o el culpable ideal”, ja que hem resulta molt interessant la conversació entre Maximilien i l’autor. Aquesta situació hem fa pensar com una persona pot canviar la seua manera de ser respecte a una altra tan sols per els seus interessos, ja que es veu clarament amb Max, que primer casi exigeix el foc, i després quan veu que podria interessar-li l’ajuda de l’autor, canvia per complet el seu tracte amb ell per aconseguir aquesta ajuda, però pel seu comportament previ, no la aconsegueix. També, mirant açò des de la vista de l’autor, també es veu com influeix la manera en que et tracten, ja que si Max haguera sigut respectuós des d’un primer moment, segurament haguera aconseguit l’ajuda que necessitava, i tot li haguera pogut anar molt millor en l’escola.

D’altra banda, també m’ha resultat interessant tot el que envolta el tracte dels professors cap als alumnes, la ja anomenada “ patata caliente “. Al llibre es pot veure clarament com hi han alguns professor que no intenten ajudar als alumnes i van “passant-se’ls” sense que el alumne traga cap profit de l’escola. En canvi, també hi ha molt bons professors que no passen els alumnes a altres i si que ajuden en alumne, i gracies a aquestos professors molts alumnes arriben a ser bons estudiants i alguns aconsegueixen els seus somnis.

En conclusió, el llibre m’ha agradat molt perquè m’ha fet pensar sobre moltes coses i també m’ha fet tornar a la meua infància, i a més, he aprés moltes coses, així que m’alegra molt de que aquest llibre haja arribat a les meues mans.

Els pòsters més interessants per a mi

El dia que vam realitzar l’exposició dels pòsters, van haver diversos posters que hem van cridar més l’atenció respecte als altres, encara que tots els pòsters hem van resultar d’una manera o altra interessants.

Primerament, el que més hem va asombrar va ser el poster en el que es tractava el tema de les barbies, i hem vaig quedar sorprés quan vaig veure el que significava la cançò, ja que están inculcant uns valors erronis a les xiquetes menudes, i aquestes com volen ser com aquesta nina, segurament voldran fer tot el que diu la cançò i això no és gens bo, ja que tracta a la dona desde una visió, desde el meu punt de vista, un poc masclista. També fa veure que la barbies sols té que anar de festa, i d’alguna manera també porta a pensar que s’ha de relacionar molt amb els homes, encara que siga complicat de veure i explicar, açò podria portar a que les xiquetes menudes rebreren una gran influencia d’aquesta nina.

També, en aquest treball de les barbies, vaig veure com algunes persones que volien ser com barbie, havien arribat al punt de operar-se moltes vegades per ser idèntics a barbie, i al seu respectiu ninot masculí. Açò es pot deure a que desde ben menuts han sigut influenciats per tot el relacionat amb aquesta nina, i d’alguna manera la seua obsesió en aquestes nines i ninot els ha portat a realizar aquesta barbaritat.

També han hagut altres treballs que m’han resultat molt interessants, com per exemple el poster en forma de llibre, anomenat “ 2 mundos diferentes”, on tracta les diferents vides que tenen una persona naiscuda en un país amb una bona economía i un altra naiscuda en un país del tercer món, aací es pot veure clarament les grans diferencies que hi han entre la forma de viure uns i la dels altres i les coses que uns poden considerar importants enfront a el que els altres consideren important, i es pot veure que hi ha una gran diferencia entre aquests pensaments, a més, compara estes vides d’una manera molt peculiar, és a dir, a través d’unes histories realitzades al llibre, cosa que hem va resultar molt interessant ja que va ser una altra manera diferent de realizar l’exposició del poster.

El nostre Pòster

Aquest va ser un dels treballs més interessants i divertits ja que vam poder veure i comparar el nostre poster amb el dels companys,cal dir que hi havia molt on comparar ja que comptavem amb més de 15 pòsters diferents, i així vam poder veure les diferents visions sobre l’obesitat que hi ha al llarg del mon, les seues diferents vistes i comha anat canviant al llarg del temps i a través de les diferents cultures d'aquest món.

Al nostre poster, vam voler exposar els tipus d’ideals de belleza que han hagut al llarg del temps, és a dir, com anat canviant el ideal de belleza segons els ideals de l'època, també com canvia el ideal de belleza al llarg del món, ja que en algunes cultures la obesitat es simbol de belleza ja que es considera que l’obesitat representa la salud a través del menjar. També hem vist com el ideal de belleza ha anat canviant al llarg del temps, ja que en altres èpoques el canon de belleza estava marcat per una dona amb més greix que menys, i poc a poc amb el temps, s’ha anat passant a un canon de belleza on les dones tenen molt poca grasa, inclús es podría dir que s’ha arribat a un punt on les models no tenien gens de grassa, inclús es podría dir que están massa primes. Per ultim també hem tractat el tema de les models, on hem vist que hi han diverses models de talles grans, i que açò no té perquè ser mal, ja que ultimament han creiscut les marques de roba que apostaven per models més primes, i havien dut a pensar que les models de talles grans no eren adequades, quan ho són igual o més.

Ací tenim una imatge del nostre poster i dels butlletis de información que repartirem:

La educació i el sistema educatiu

En una de les classes realitzades en aquesta assignatura vam estar parlant sobre el significat de la paraula "educar". Primerament tots pensàvem que sabiem més o menys el seu significat però a mesura que avançàvem en la conversació ens anàvem adonant de que no sabiem suficient sobre el que és educar com per a definir-lo correctament.

Una de les coses més clares que van dir sobre la educació va ser la seua etimologia que és:
A) Educo-as-are: criar, amamantar, alimentar.
B) Educo-is-ere: extraure de dins, traure de dins a fora (exclaustar).

La educació pot veure's com a professió, com a tarea o com a sistema o institució. La educació com a sistema de institució, hui en dia es relaciona amb l'escola que és una institució social que serveix per a educar, però també serveix per a l'augment de la complexitat social i educativa.

Encara que la educació ha evolucionat durant el temps, sempre ha tingut molts problemes, ja que en altres èpoques la educació ha estat restringida sols per als homes, com passà a Espanya antigament, açò també passa en altres cultures on les dones no tenen els mateixos drets que els homes i no les deixen estudiar.

També, hi han països del tercer món on la majoria dels xiquets no estan escolaritzats, ja perquè no hi ha escola on viuen, o no tenen manera d'accedir. També passa açò en països més desenvolupats on la educació s'ha tornat molt més cara del que deuria ser i moltes persones no estudien perquè la seua economia els ho impedix, i això no deuria de ser així ja que moltes persones llestes, treballadores i amb idees innovadores es poden quedar sense poder estudiar simplement per no tenir dines.

Violència simbòlica

Uns dels temes que més m'han agradat tractar va ser el de la violència simbòlica ja que s'ha donat durant molt anys de diferents maneres i es continua donant en aquest temps.

El terme de violència simbòlica va aparèixer per primera vegada a l'obra de Pierre Bourdieu i aquest la descriu com un tipus de violència en la qual no es recurreix amb el físic sino que és un tipus de violència desconeguda per aquells que la s'ofrixen, podriem dir que es invisible. Podiem pensar que la violència simbòlica seria la dominació social, la seua eficàcia i el seu funcionament.

Una altra definició de la violència simbòlica seria: una forma de dominació on el dominador exercix un mode de violència indirecta i no física en contra dels dominats, els cuals no són insconsients de dites pràctiques en la seua contra, convertinse en cómplices.

 Un exemple de violència simbòlica en la antiguetat va ser la que sofriren els homes de color en diversos casos, ja que no podien entrar al mateix lloc on entraven els blanc, . Per exemple  es veia en els bebedors d'aigua on hi havia un diferent per a blancs i gent de color.

Altre exemple era en els aseos on hi havia un aseo per a gent blanca i altre per a gent de color.














També en l'antiguetat, i actualment en la actualitat, hi han casos de violència simbòlica sexual o dominació masculina com va dir Pierre Bourdieu. Un exemple d'aquesta violència seria el terme de la " dona tradicional " on es tracta a la dona relegant-la al paper de la que s'ocupa de la casa i de cuidar als fills, i tots ho veuen com una cosa normal. Altra tipus d'aquesta violència seria el tractament de la dona com a objecte de desig o sexual, com és el cas de molts anuncis televisius i a moltes revistes on les donen apareixen imatges atractives o de desig i també més lleugeres de roba del que deurien per al anunci que estan fent.

Consciència corporal-La metàfora de l'escalador.

Segons Sartre, la consciència corporal es pot donar en tres nivells: "El cos per al ser", "El cos per al altre concebut per al ser" i "El cos per a l'altre". Un clar exemple d'açò on es pot veure clarament reflectit els tres nivells de la consciència és a la metàfora de l'escalador,

En primer lloc, en aquesta metàfora, es troba el nivell de " el cos per al ser ", que s'entén que en quan l'escalador comença a escalar, sols està pendent de acabar i arribar fins al final, i no té consciència del seu cos, és a dir, tot el que fa ho fa de manera automàtica, no està pendent de com alsa el peu, de com eleva la mà per a agafar-se a la pedra, etc.

Seguidament i en segon lloc és troba el nivell de " el cos per al altre concebut per al ser ",  ací entra la figura de un observador, i aquest nivell s'entén en la visió d'aquest observador que veu com el escalador escala, i per tant, si té la concepció del seu cos i entén el seu cos com un cos-objecte o cos-instrument, però en ningún moment sap el que aquest escalador està pensant ni sap l'objectiu que aquest té.

Per últim, estroba el nivell de " el cos per a l'altre ", en aquest nivell, el escalador es sent vigilat per l'observador i comença a tindre consciència de tots els moviment que fa ja que vol realitzar-los bé perquè està sent observat. Encara que aquesta situació pot donar lloc a que l'escalador es senta més vulnerable i nerviós, ja que sent més pressió, i per tant açò porte a que puga realitzar algún error.

Còs vivencial

Podriem entendre el còs vivencial com a una manera d'entendre el moviment en funció de la concepció vivencial de cadascú, és a dir, de l'experència que tenim cada persona al realitzar certa acció, de manera que apareixen diferents formes de fer la mateixa acció que no podràn ser enteses per els demés ja que no entenem la nostra manera de viure eixa acció, i per tant, les sensacions de cadascú seràn diferents encara que realitzen la mateixa acció.

En resum, diriem que el còs vivencial és l'experència particular que té cada persona al realitzar una acció determinada.

D'aquesta manera, no tenen les mateixes sensacions un corredor al correr una carrera popular, que un delincuent al correr per escapar-se de la policia. El corredor, al correr es sentiria feliç i realitzat ja que està fent el que ell vol, amb el que es sent bé i per el que ha estat entrenant perquè és el que ell vol realitzar.

Per contra, quan un delincuent va correns per escapar-se de la policia, les seues sensacions són ben diferents, primerament tindra sensacions de fatiga i malestar ja que ell no està entrenant i li supondrà un gran esforç, a més, no anirà correns tranquil ja que va sent perseguit per la policia per tant anirà preocupat i amb por de que l'agafen.

Relació Cos-Màquina

Un dels temes tractats a classe i que més interessant hem va resultar va ser la relació cos-màquina. Aquesta relació es veu reflectida en diverses situacions esportives, com quan et diuen: "Eixe tio és una màquina", que en l'actualitat s'utilitza per dir que és molt bo, i així utilitzem moltes expressions més comparant el nostre cos amb una màquina, encara que moltes vegades ho fem sense adonar-nos. A més, aquest tipus de expressions també es veuen diariament en llocs com anuncis, llibres, a la televisió, en les conversacions diaries, etc.                                                                                                                                                               En aquestes expressions, es veu una clara comparació entre el cos i una màquina, ja que d'alguna manera podriem considerar que el cos és semblant a una màquina ja que actua com ella, està formant per "mecanismes" independents, que serien els organs, que actuen conjuntament per a que el cos tinga un bon funcionament. A més, les màquines estan creades per a realitzar una o més tasques eficientment, i el mateix es podria dir del cos humà, que està creat per realitzar les tasques que li demanem de la manera més eficient possible.

En conclusió, podriem dir que hi ha una semblança important entre les màquines i el cos humà, ja que els dos estan formats per subparts, mecanismes o òrgans, i tots dos busquen la realització de certes tasques el més eficientment i eficazment possible.

La educació, el moviment i Jo

Aquest va ser el treball realitzat a la primera pràctica. Constava de fer un dibuix sols pensant en les paraules dites per el professor: La educació, el moviment i Jo. Durant aquesta pràctica cada u va relacionar la educació i el moviment amb diferents coses, encara que es va veure mes o menys dos grups diferenciats: uns relacionaven la educació amb els llibres, i així dibuixaren un llibre en moviment, uno corrent amb un llibre, etc. Els altres, com es el meu cas, vam relacionar les paraules del professor amb el nostres esport i vam voler represantar l'educació i el moviment mitjançant la pràctica del esport de cada u. En el meu cas, ho vaig representar mitjançant la realització d'un exercici de futbol, ací es troba el meu dibuix:

Benvinguda al meu blog

Aquest blog ha sigut creat per poder reflexar tota la informació rebuda a la classe de educació del moviment, per a poder compartir-la amb tots els companys i així poder comparar i aprendre mitjançant la interacció tant amb els companys com amb el professor.

Esperem poder traure un bon rendiment d'aquest blog i d'aquesta assignatura.