Mal de escuela

Després de llegir “ Mal de escuela”, he de reconèixer que m’ha sorprès gratament, ja que quan vaig saber que havíem de llegir un llibre vaig pensar que hem resultaria  avorrit, com la majoria de llibres que he llegit a l’escola. Però aquest llibre  ha sigut diferent, a aconseguit introduir-me dins de ell com si fora jo el que estava vivint tot allò, ja que d’alguna manera hem veia reflexat  amb el protagonista perquè jo quan era menut era molt semblant, no aconseguia entendre moltes coses de l’escola, i tot hem resultava avorrit, per això no prestava gens d’atenció a les classes ni feia res de deure a casa. Jo, com l’autor Daniel Pennac, hem veia com un mal estudiant, que mai podria aprofitar res de l’escola ni de l’educació perquè no aconseguia concentrar-me ni fer res que tinguera  a veure amb l’escola. Però finalment, un dia vaig canviar, hem vaig adonar que així no podia anar a cap lloc i vaig canviar.

El llibre en general m’ha agradat, encara que en algun moment es podia fer un poc pesat, però així i tot, ha sigut molt entretingut i m’ha fet pensar molt. Per a mi, hi ha diversos moments del llibre que són molt bons i vaig a destacar seguidament.

Primerament, he de parlar del que passa al principi del capítol V “Maximilien o el culpable ideal”, ja que hem resulta molt interessant la conversació entre Maximilien i l’autor. Aquesta situació hem fa pensar com una persona pot canviar la seua manera de ser respecte a una altra tan sols per els seus interessos, ja que es veu clarament amb Max, que primer casi exigeix el foc, i després quan veu que podria interessar-li l’ajuda de l’autor, canvia per complet el seu tracte amb ell per aconseguir aquesta ajuda, però pel seu comportament previ, no la aconsegueix. També, mirant açò des de la vista de l’autor, també es veu com influeix la manera en que et tracten, ja que si Max haguera sigut respectuós des d’un primer moment, segurament haguera aconseguit l’ajuda que necessitava, i tot li haguera pogut anar molt millor en l’escola.

D’altra banda, també m’ha resultat interessant tot el que envolta el tracte dels professors cap als alumnes, la ja anomenada “ patata caliente “. Al llibre es pot veure clarament com hi han alguns professor que no intenten ajudar als alumnes i van “passant-se’ls” sense que el alumne traga cap profit de l’escola. En canvi, també hi ha molt bons professors que no passen els alumnes a altres i si que ajuden en alumne, i gracies a aquestos professors molts alumnes arriben a ser bons estudiants i alguns aconsegueixen els seus somnis.

En conclusió, el llibre m’ha agradat molt perquè m’ha fet pensar sobre moltes coses i també m’ha fet tornar a la meua infància, i a més, he aprés moltes coses, així que m’alegra molt de que aquest llibre haja arribat a les meues mans.