dilluns, 23 de febrer de 2015

Violència simbòlica

Uns dels temes que més m'han agradat tractar va ser el de la violència simbòlica ja que s'ha donat durant molt anys de diferents maneres i es continua donant en aquest temps.

El terme de violència simbòlica va aparèixer per primera vegada a l'obra de Pierre Bourdieu i aquest la descriu com un tipus de violència en la qual no es recurreix amb el físic sino que és un tipus de violència desconeguda per aquells que la s'ofrixen, podriem dir que es invisible. Podiem pensar que la violència simbòlica seria la dominació social, la seua eficàcia i el seu funcionament.

Una altra definició de la violència simbòlica seria: una forma de dominació on el dominador exercix un mode de violència indirecta i no física en contra dels dominats, els cuals no són insconsients de dites pràctiques en la seua contra, convertinse en cómplices.




 Un exemple de violència simbòlica en la antiguetat va ser la que sofriren els homes de color en diversos casos, ja que no podien entrar al mateix lloc on entraven els blanc, . Per exemple  es veia en els bebedors d'aigua on hi havia un diferent per a blancs i gent de color.






Altre exemple era en els aseos on hi havia un aseo per a gent blanca i altre per a gent de color.














També en l'antiguetat, i actualment en la actualitat, hi han casos de violència simbòlica sexual o dominació masculina com va dir Pierre Bourdieu. Un exemple d'aquesta violència seria el terme de la " dona tradicional " on es tracta a la dona relegant-la al paper de la que s'ocupa de la casa i de cuidar als fills, i tots ho veuen com una cosa normal. Altra tipus d'aquesta violència seria el tractament de la dona com a objecte de desig o sexual, com és el cas de molts anuncis televisius i a moltes revistes on les donen apareixen imatges atractives o de desig i també més lleugeres de roba del que deurien per al anunci que estan fent.

Consciència corporal-La metàfora de l'escalador.

Segons Sartre, la consciència corporal es pot donar en tres nivells: "El cos per al ser", "El cos per al altre concebut per al ser" i "El cos per a l'altre". Un clar exemple d'açò on es pot veure clarament reflectit els tres nivells de la consciència és a la metàfora de l'escalador,

En primer lloc, en aquesta metàfora, es troba el nivell de " el cos per al ser ", que s'entén que en quan l'escalador comença a escalar, sols està pendent de acabar i arribar fins al final, i no té consciència del seu cos, és a dir, tot el que fa ho fa de manera automàtica, no està pendent de com alsa el peu, de com eleva la mà per a agafar-se a la pedra, etc.

Seguidament i en segon lloc és troba el nivell de " el cos per al altre concebut per al ser ",  ací entra la figura de un observador, i aquest nivell s'entén en la visió d'aquest observador que veu com el escalador escala, i per tant, si té la concepció del seu cos i entén el seu cos com un cos-objecte o cos-instrument, però en ningún moment sap el que aquest escalador està pensant ni sap l'objectiu que aquest té.

Per últim, estroba el nivell de " el cos per a l'altre ", en aquest nivell, el escalador es sent vigilat per l'observador i comença a tindre consciència de tots els moviment que fa ja que vol realitzar-los bé perquè està sent observat. Encara que aquesta situació pot donar lloc a que l'escalador es senta més vulnerable i nerviós, ja que sent més pressió, i per tant açò porte a que puga realitzar algún error.


Còs vivencial

Podriem entendre el còs vivencial com a una manera d'entendre el moviment en funció de la concepció vivencial de cadascú, és a dir, de l'experència que tenim cada persona al realitzar certa acció, de manera que apareixen diferents formes de fer la mateixa acció que no podràn ser enteses per els demés ja que no entenem la nostra manera de viure eixa acció, i per tant, les sensacions de cadascú seràn diferents encara que realitzen la mateixa acció.

En resum, diriem que el còs vivencial és l'experència particular que té cada persona al realitzar una acció determinada.

D'aquesta manera, no tenen les mateixes sensacions un corredor al correr una carrera popular, que un delincuent al correr per escapar-se de la policia. El corredor, al correr es sentiria feliç i realitzat ja que està fent el que ell vol, amb el que es sent bé i per el que ha estat entrenant perquè és el que ell vol realitzar.

Per contra, quan un delincuent va correns per escapar-se de la policia, les seues sensacions són ben diferents, primerament tindra sensacions de fatiga i malestar ja que ell no està entrenant i li supondrà un gran esforç, a més, no anirà correns tranquil ja que va sent perseguit per la policia per tant anirà preocupat i amb por de que l'agafen.




dimecres, 18 de febrer de 2015

Relació Cos-Màquina

Un dels temes tractats a classe i que més interessant hem va resultar va ser la relació cos-màquina. Aquesta relació es veu reflectida en diverses situacions esportives, com quan et diuen: "Eixe tio és una màquina", que en l'actualitat s'utilitza per dir que és molt bo, i així utilitzem moltes expressions més comparant el nostre cos amb una màquina, encara que moltes vegades ho fem sense adonar-nos. A més, aquest tipus de expressions també es veuen diariament en llocs com anuncis, llibres, a la televisió, en les conversacions diaries, etc.                                                                                                                                                               En aquestes expressions, es veu una clara comparació entre el cos i una màquina, ja que d'alguna manera podriem considerar que el cos és semblant a una màquina ja que actua com ella, està formant per "mecanismes" independents, que serien els organs, que actuen conjuntament per a que el cos tinga un bon funcionament. A més, les màquines estan creades per a realitzar una o més tasques eficientment, i el mateix es podria dir del cos humà, que està creat per realitzar les tasques que li demanem de la manera més eficient possible.


En conclusió, podriem dir que hi ha una semblança important entre les màquines i el cos humà, ja que els dos estan formats per subparts, mecanismes o òrgans, i tots dos busquen la realització de certes tasques el més eficientment i eficazment possible.




dimarts, 17 de febrer de 2015

La educació, el moviment i Jo

Aquest va ser el treball realitzat a la primera pràctica. Constava de fer un dibuix sols pensant en les paraules dites per el professor: La educació, el moviment i Jo. Durant aquesta pràctica cada u va relacionar la educació i el moviment amb diferents coses, encara que es va veure mes o menys dos grups diferenciats: uns relacionaven la educació amb els llibres, i així dibuixaren un llibre en moviment, uno corrent amb un llibre, etc. Els altres, com es el meu cas, vam relacionar les paraules del professor amb el nostres esport i vam voler represantar l'educació i el moviment mitjançant la pràctica del esport de cada u. En el meu cas, ho vaig representar mitjançant la realització d'un exercici de futbol, ací es troba el meu dibuix:

dilluns, 16 de febrer de 2015

Benvinguda al meu blog

Aquest blog ha sigut creat per poder reflexar tota la informació rebuda a la classe de educació del moviment, per a poder compartir-la amb tots els companys i així poder comparar i aprendre mitjançant la interacció tant amb els companys com amb el professor.
Esperem poder traure un bon rendiment d'aquest blog i d'aquesta assignatura.