En primer lloc, en aquesta metàfora, es troba el nivell de " el cos per al ser ", que s'entén que en quan l'escalador comença a escalar, sols està pendent de acabar i arribar fins al final, i no té consciència del seu cos, és a dir, tot el que fa ho fa de manera automàtica, no està pendent de com alsa el peu, de com eleva la mà per a agafar-se a la pedra, etc.
Seguidament i en segon lloc és troba el nivell de " el cos per al altre concebut per al ser ", ací entra la figura de un observador, i aquest nivell s'entén en la visió d'aquest observador que veu com el escalador escala, i per tant, si té la concepció del seu cos i entén el seu cos com un cos-objecte o cos-instrument, però en ningún moment sap el que aquest escalador està pensant ni sap l'objectiu que aquest té.
Per últim, estroba el nivell de " el cos per a l'altre ", en aquest nivell, el escalador es sent vigilat per l'observador i comença a tindre consciència de tots els moviment que fa ja que vol realitzar-los bé perquè està sent observat. Encara que aquesta situació pot donar lloc a que l'escalador es senta més vulnerable i nerviós, ja que sent més pressió, i per tant açò porte a que puga realitzar algún error.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada