dimecres, 22 d’abril de 2015

Assaig sobre l'educació

Durant diverses classes d’aquesta assignatura, hem estat parlant de l’educació i de que és educar, i ens hem donat compte que aquest tem és molt ampli i es pot tractar de moltes maneres, per això una de les feines realitzades va ser fer el assaig de “ Que és educar?” relacionat amb el capítol 2: “Los contenidos de la enseñanza” de Savater.

Açò tractava de fer un assaig per després exposar-lo a les critiques de dos  companys.

Al meu assaig, hem vaig centrar en la idea de educar relacionada amb els educadors, i de com varia l’educació segons el lloc on s’estudia, ja que no és el mateix estudiar en un país amb una economia i un nivell de vida acceptable que en un país subdesenvolupat on quasi no hi ha escoles, també depenent de les diferents cultures potser varia l’educació que donen.  També he tingut en compte com a variat la educació ha anat variant al llarg del temps depenent del context sociocultural prevalent en l’època, ja que a mesura que hem avançat en el temps, hem aprés més i hem anat descobrint coses que no sabíem, i corregint alguns errors que havien tingut els nostres avantpassats.

La  meua opinió respecte a l’educació és que el que més influeix és l’educador, ja que segons els seues pensaments et pot transmetre més uns temes que altres, i també, depenent de cada educador ja que hi ha alguns que s’involucren més que altres en l’educació dels alumnes i els ajuden a superar-se. Encara que el que és educat també té molt a veure ja que d’alguna manera ell també assimila el que li interessa o el que més li agrada en el moment, i també depenent de el que ell vullga fer, ja que si no està interessat en aprendre per molt que tinga molt bons professors mai arribarà a cap lloc, en canvi, si està interessat en saber , potser que el agafe algun bon professor i el ajude a arribar lluny.

Després de sotmetre el meu assaig a les critiques dels meus companys vaig decidir fer-ne un nou, acceptant i intentant corregir el que m’havien dit els meus companys a les seues critiques.


Vaig fer de nou el meu assaig encara que paregut al altre, vaig introduir coses noves. Primerament, el que més hem va preocupar de les critiques era que el company no tenia clar que era l’educació, així que al nou assaig he introduït una breu definició, l’educació és una formació destinada a desenvolupar la capacitat intel·lectual i moral de les persones. També, un company  hem va ficar que al meu assaig no es podia trobar cap referència ni recolzament bibliogràfic de les meues argumentacions, així que també he tractat de corregir-ho i introduir alguna referència, encara que m’ha resultat molt més complicat del que pensava.

Exposició del llibre "Mal de escuela"

Un dels llibres llegits en aquesta assignatura va ser el llibre de “ Mal de escola” de Daniel Pennac, aquest ha sigut un llibre que m’ha sorprès molt durant la seua lectura i del que he aprés moltes coses.

Durant la lectura d’aquest llibre, hem va fer retrocedir als meus anys d’escola i també hem va fer recordar moltes coses sobre companys i professors que he tingut. Llegint el llibre hem van vindre al cap els noms de molt professors, tant bons com roïns, que havia tingut durant primària i ESO. Així que aquest va ser el tema que vam voler tractar a la exposició d’algun tema d’aquest llibre.


Primer llegirem un fragment que tenia a veure amb els professors, i seguidament introduirem diferents exemples de professors que havíem tingut. Hi havien alguns que havien sigut dolents ja que no s’esforçaven en la realització de les classes i a més la seua relació amb els alumnes no era massa bona, ja que no intentaven ajudar  de cap manera els alumnes i esperaven que fora un altre professor el que ajudara aquest alumne . Un altre tipus de professor era aquell que molt alumnes consideraven bo ja que els seu tracte amb ells era bo i a més els deixava fer tot el que volien, però per a mi el problema era eixe, ja que la seua actitud era molt bona però a la hora de donar classes ho feia mal ja que no es centrava en el que tocava, i de ninguna manera ajudava als alumnes ja que es deixava fer el que volgueren i així ells s’acostumbraven a no fer res a les classes. Per últim, el millor tipus de mestre era aquell que s’esforçava per preparar-se les classes i per que nosaltres aprenguérem, i a més, el seu tracte amb els alumnes era bo i per això no hi havia cap problema, encara que quan es tenia que ficar seriós ho feia, ja que també es tenia que guanyar respecte dels alumnes.



Mal de escuela

Després de llegir “ Mal de escuela”, he de reconèixer que m’ha sorprès gratament, ja que quan vaig saber que havíem de llegir un llibre vaig pensar que hem resultaria  avorrit, com la majoria de llibres que he llegit a l’escola. Però aquest llibre  ha sigut diferent, a aconseguit introduir-me dins de ell com si fora jo el que estava vivint tot allò, ja que d’alguna manera hem veia reflexat  amb el protagonista perquè jo quan era menut era molt semblant, no aconseguia entendre moltes coses de l’escola, i tot hem resultava avorrit, per això no prestava gens d’atenció a les classes ni feia res de deure a casa. Jo, com l’autor Daniel Pennac, hem veia com un mal estudiant, que mai podria aprofitar res de l’escola ni de l’educació perquè no aconseguia concentrar-me ni fer res que tinguera  a veure amb l’escola. Però finalment, un dia vaig canviar, hem vaig adonar que així no podia anar a cap lloc i vaig canviar.

El llibre en general m’ha agradat, encara que en algun moment es podia fer un poc pesat, però així i tot, ha sigut molt entretingut i m’ha fet pensar molt. Per a mi, hi ha diversos moments del llibre que són molt bons i vaig a destacar seguidament.

Primerament, he de parlar del que passa al principi del capítol V “Maximilien o el culpable ideal”, ja que hem resulta molt interessant la conversació entre Maximilien i l’autor. Aquesta situació hem fa pensar com una persona pot canviar la seua manera de ser respecte a una altra tan sols per els seus interessos, ja que es veu clarament amb Max, que primer casi exigeix el foc, i després quan veu que podria interessar-li l’ajuda de l’autor, canvia per complet el seu tracte amb ell per aconseguir aquesta ajuda, però pel seu comportament previ, no la aconsegueix. També, mirant açò des de la vista de l’autor, també es veu com influeix la manera en que et tracten, ja que si Max haguera sigut respectuós des d’un primer moment, segurament haguera aconseguit l’ajuda que necessitava, i tot li haguera pogut anar molt millor en l’escola.

D’altra banda, també m’ha resultat interessant tot el que envolta el tracte dels professors cap als alumnes, la ja anomenada “ patata caliente “. Al llibre es pot veure clarament com hi han alguns professor que no intenten ajudar als alumnes i van “passant-se’ls” sense que el alumne traga cap profit de l’escola. En canvi, també hi ha molt bons professors que no passen els alumnes a altres i si que ajuden en alumne, i gracies a aquestos professors molts alumnes arriben a ser bons estudiants i alguns aconsegueixen els seus somnis.


En conclusió, el llibre m’ha agradat molt perquè m’ha fet pensar sobre moltes coses i també m’ha fet tornar a la meua infància, i a més, he aprés moltes coses, així que m’alegra molt de que aquest llibre haja arribat a les meues mans.



dilluns, 20 d’abril de 2015

Els pòsters més interessants per a mi

El dia que vam realitzar l’exposició dels pòsters, van haver diversos posters que hem van cridar més l’atenció respecte als altres, encara que tots els pòsters hem van resultar d’una manera o altra interessants.

Primerament, el que més hem va asombrar va ser el poster en el que es tractava el tema de les barbies, i hem vaig quedar sorprés quan vaig veure el que significava la cançò, ja que están inculcant uns valors erronis a les xiquetes menudes, i aquestes com volen ser com aquesta nina, segurament voldran fer tot el que diu la cançò i això no és gens bo, ja que tracta a la dona desde una visió, desde el meu punt de vista, un poc masclista. També fa veure que la barbies sols té que anar de festa, i d’alguna manera també porta a pensar que s’ha de relacionar molt amb els homes, encara que siga complicat de veure i explicar, açò podria portar a que les xiquetes menudes rebreren una gran influencia d’aquesta nina.




També, en aquest treball de les barbies, vaig veure com algunes persones que volien ser com barbie, havien arribat al punt de operar-se moltes vegades per ser idèntics a barbie, i al seu respectiu ninot masculí. Açò es pot deure a que desde ben menuts han sigut influenciats per tot el relacionat amb aquesta nina, i d’alguna manera la seua obsesió en aquestes nines i ninot els ha portat a realizar aquesta barbaritat.



També han hagut altres treballs que m’han resultat molt interessants, com per exemple el poster en forma de llibre, anomenat “ 2 mundos diferentes”, on tracta les diferents vides que tenen una persona naiscuda en un país amb una bona economía i un altra naiscuda en un país del tercer món, aací es pot veure clarament les grans diferencies que hi han entre la forma de viure uns i la dels altres i les coses que uns poden considerar importants enfront a el que els altres consideren important, i es pot veure que hi ha una gran diferencia entre aquests pensaments, a més, compara estes vides d’una manera molt peculiar, és a dir, a través d’unes histories realitzades al llibre, cosa que hem va resultar molt interessant ja que va ser una altra manera diferent de realizar l’exposició del poster.



El nostre Pòster

Aquest va ser un dels treballs més interessants i divertits ja que vam poder veure i comparar el nostre poster amb el dels companys,cal dir que hi havia molt on comparar ja que comptavem amb més de 15 pòsters diferents, i així vam poder veure les diferents visions sobre l’obesitat que hi ha al llarg del mon, les seues diferents vistes i comha anat canviant al llarg del temps i a través de les diferents cultures d'aquest món.

Al nostre poster, vam voler exposar els tipus d’ideals de belleza que han hagut al llarg del temps, és a dir, com anat canviant el ideal de belleza segons els ideals de l'època, també com canvia el ideal de belleza al llarg del món, ja que en algunes cultures la obesitat es simbol de belleza ja que es considera que l’obesitat representa la salud a través del menjar. També hem vist com el ideal de belleza ha anat canviant al llarg del temps, ja que en altres èpoques el canon de belleza estava marcat per una dona amb més greix que menys, i poc a poc amb el temps, s’ha anat passant a un canon de belleza on les dones tenen molt poca grasa, inclús es podría dir que s’ha arribat a un punt on les models no tenien gens de grassa, inclús es podría dir que están massa primes. Per ultim també hem tractat el tema de les models, on hem vist que hi han diverses models de talles grans, i que açò no té perquè ser mal, ja que ultimament han creiscut les marques de roba que apostaven per models més primes, i havien dut a pensar que les models de talles grans no eren adequades, quan ho són igual o més.


Ací tenim una imatge del nostre poster i dels butlletis de información que repartirem: