El moviment (no) és educatiu?

En la següent entrada anem a parlar de com el moviment pot ser o no ser educatiu depenent de les característiques que te i també els objectius als que va dirigit aquest moviment.

En primer lloc, parlarem del  moviment quan és educatiu. Una de les característiques de que el moviment és educatiu es veu quan l’activitat física que estem realitzant té uns fins establerts. Alguns de estos fins són l’adquisició de capacitats físiques i socials, encara que també desenvolupem el coneixement i la nostra ment. També es deprenen destreses que es combinen amb el desenvolupament del coneixement. Tot açò s’interioritza mitjançant la pràctica de l’esport i així s’aprèn practicant.

El moviment educatiu permet autorealitzar-se ja que té una intencionalitat que permet adquirir coneixement, també mostra interès implícit per lo valuós, té medis i fins valuosos i estan dirigits a estos. Cal dir que al moviment educatiu sempre es necessària una justificació.

Per últim, una de les millor propietats d’aquest moviment es que promou una conducta moral i cívica correcte, promovent el joc net i el seguiment de les regles, estimulant l’alumnat a pensar críticament sobre totes les qüestions morals, proposant-se questions racionals i traduintles en accions apropiades.

D’altra banda es troba el moviment que no es educatiu, aquest es caracteritza principalment per la manca de cap tipus de finalitat en la seua activitat, o també pot ser degut a una aplicació molt errònia dels valors tant intrínsecs com extrínsecs. El moviment no declara amb validesa i precisió quins son els objectius a assolir. Pot haver casos en que si que assolim destreses però aquestes  destreses no son útils ja que no contribueixen al desenvolupament i la promoció de procediments tàctics i estratègies dinàmiques. Tampoc hi ha cap desenvolupament del coneixement o la ment ja que no mostra cap intencionalitat que permeta aquest desenvolupament.

El moviment no educatiu no permet autorealitzar-se perquè mai declara amb validesa o precisió quins objectius vol assolir, o directament no declara cap mena d’objectiu. A banda de no tindre objectius, també es caracteritza per la manca de medis, o per tindre medis que no són valuosos. Aquest moviment no te cap justificació.

Per últim, per  amí, el pitjor del moviment no educatiu es que fomenta el odi als adversaris, guanyar per damunt de tot, intolerància, a demés pot suggerir un destrament bel·licista. Açò ocorre ja que al pensar que la competició i guanyar és el que més val, molta gent fa tot el possible per guanyar, encara que no siga moral i cívicament correcte, o encara que puga fer-li algun tipus de mal als adversaris o a la competició.