Autoavaluació

Ara que hem acabat aquesta interessant assignatura, anem a fer una xicoteta reflexió en forma de autoavaluació. Cal dir que m’ha sorprès gratament l’assignatura ja que en un principi, al veure com era, vaig pensar que no aconseguiríem molt d’ací, però al final ha resultat molt productiva, ja que hem aprés molt sobre el moviment, sobre tot coses que no sabíem, o coses que pensàvem que eren diferents.

Per a mi una de les coses que més m’han valgut i més m’han agradat i de les quals he aprés, ha sigut la diferenciació entre moviment educatiu i no educatiu, ja que abans quan realitzàvem alguna activitat física, no pensàvem si era educativa o no, sols la realitzàvem per realitzar, sense ningun tipus de finalitat ni objectiu. Ara quan realitzem una activitat intentem que vaja dirigida a un objectiu ja que intentem que el moviment siga educatiu. També quan realitzem una activitat dirigida per alguna altra persona, ens fixem si es educatiu o no, ja que com ho hem estudiat hem aconseguit saber diferenciar un de altre.

Altre aspecte del qual he aprés moltíssim és tot el que envolta a l’educació, ja que ací hem tractat la educació des de molts punts de vista, i en la meua opinió actualment l’educació està molt mal muntada ja que moltes persones que de veritat volen estudiar no poden fer-ho per falta d’oportunitats. Altres no estudien perquè a la seua infantessa no ha hagut cap professor que haja decidit ajudar-los de cap tipus de manera i per això mai han estat interessats en estudiar, ja que sempre els ha costat molt. 

Però en la meua opinió, tot açò pot canviar si segueixen haguent bons professors, que si que s’esforcen per ajudar els alumnes intentant que tots tinguen interès per estudiar. Però a banda d’ açò, també hauria de canviar l’educació en general per a que tots pogueren accedir-hi, fins i tot els que no tenen recursos econòmics.

Els recursos que hem utilitzat per a aprendre en l’assignatura han sigut els següents: En primer lloc, l’assistència a classe, ja que allí era on ens explicaven tots els temes i totes les idees, però havies d’estar atent ja que els temes eren extensos i complexos, i després ja nosaltres les plasmàvem en el blog utilitzant ja les nostres idees. Es podria considerar que el blog ha sigut utilitzat com a feedback, ja que allí el professor ens corregia si teníem alguna cosa malament, també al consultar els blogs dels companys podies adonar-te si tenies alguna cosa malament i així corregir-ho. També, per aprendre hem fet molts treballs a classe, per a mi el més interessant va ser els dels pòsters, on nosaltres vam fer un gran pòster en companyia de uns butlletins informatius, i gràcies a açò vec l’obesitat d’una manera molt diferent ja que aprenguérem molt al voltant d’aquest te, com varia segons l’època els canons de bellesa, també segons les cultures, etc.

També e intentat ajudar els companys, sobretot en treballs que ells han realitzat, i per a fer algunes entrades també m’han demanat alguna ajuda. Però per a mi, on més he ajudat i m’han ajudat ha sigut plasmant tot el que jo sabia al blog, ja que així tots han pogut entrar i veure el que volien, i gastar-ho de la forma que volgueren, ja que jo sempre intentava que tot el que estiguera al blog estiguera bé.

Per últim, respecte a la autocalificació, jo hem ficaria un 8,5, ja que m’ esforçat molt més que en altres assignatures. He anat a classe sempre, llevat de algun dia que per assumptes personals no he pogut assistir. També sempre he intentat dur el blog al dia, plasmant tot o quasi tot el que havíem aprés a classe, sempre intentant ficar-ho de la millor manera possible. Respecte als treballs realitzats, sempre ens hem esforçat per realitzar el treball molt bé, com es va poder veure al treball del pòster. Per últim, també les lectures demanades a classe les he realitzat, i així ha sigut plasmat als exàmens dels llibres.

Igualitarisme

Durant la realització de la prova del grups puzle, la ideologia que ens van preguntar i vam haver de explicar va ser el igualitarisme, aquesta ideologia esta molt relacionada amb el sexisme, ja que el sexisme és la discriminació d’alguna persona respecte al seu sexe i tractem de evitar-ho per a que totes les persones puguen tindre el mateix tracte, i a açò mateixa és referix el igualitarisme, que la seua definició seria “ Tractar a tots per igual, deixant a un costat les diferencies que puguen hi haure”.

Hi han tres tipus de igualitarisme:

·         Igualitarisme d’accés: Que tot el món tinga les mateixes possibilitats d’accedir a algún lloc.

·         Igualitarisme de tracte: Tots tenen dret a rebre el mateix tracte.

·         Igualitarisme de respecte: Consisteix en respectar les diferencies de sexe, raça, etc de les persones i tractar-les a totes per igual.

Encara que de vegades hi ha algun problema amb el igualitarisme, ja que no te en compte que la gent te capacitats diferents.

El igualitarisme es manifesta en el moviment, per exemple en una classe de educació física, on el professor no separa per sexes per a realitzar qualsevol esport, si també estimula la practica del mateix esport, i a més, mentre juguen, fa cas tant als que realitzen el esport amb quasi perfecció com a tots els demes que els resulta més difícil realitzar l’esport, si realitza aquestes coses el professor estarà fomentant el igualitarisme. Si per el contrari, fomenta la separació de sexes per a realitzar esport, o durant la realització del esport permet que els xiquets no passen el baló a les xiquetes,  fomenta el sexisme.

Per últim, respecta a com donar llum a la ideologia del igualitarisme, podríem dir que per començar hauríem de permetre a totes les persones accedir al  que volgueren, ja que tots tindríem de poder fer el que vulguem. També deuríem respectar a totes les persones i tractar-les igual ja que tots tenim dret a que ens tracten bé. Una manera de fomentar açò a les classes de educació física seria fomentar la participació de xics i xiques en el mateix esport i no separar-los, també es podria intentar que al elegir els companys no elegiren primer a tots els xic i després a les xiques, si no que haurien de mesclar, i al practicar el esport, intentar fer que els xiquets juguen amb les xiques també.

Sexisme

Durant la realització dels grups puzle, ens vam separar i cadascú va haver de triar un tema dels sis que hi havien, informar-se sobre aquest tema, posar en comú el tem amb companys que no eren del teu grup i amb el professor i per últim, explicar el tema elegit a la resta del teu grup puzle, i escoltar i aprendre els temes de la resta del grup per realitzar després una prova a classe.

El tema elegit per mi va ser el sexisme. Durant la posada en comú, havíem de intentar contestar tres preguntes: Que es el sexisme?, Com es manifesta el sexisme en la relació amb el moviment? i Que es pot fer per donar llum al sexisme.

Després de ficar en comú diverses definicions, vam decidir que la nostra definició era “ Sexisme és una discriminació cap a una persona per el seu sexe o gènere”, també es veu en la promoció de estereotips basats en la diferencia sexual.

Respecte a com es manifesta el sexisme al moviment, durant la reunió del grup, de seguida vam relacionar aquest tema amb la Educació Física en l’escola, ja que pensàvem que ací es podia veure clarament exemples de sexisme. Alguns exemples serien quan el professor presta més atenció als xics que a les xiques, o els separa per esports, uns jugant a futbol i les altres a la corda, i els xiques ocupen la majoria del espai i les xiques s’han de conformar amb poc lloc. També en el cas que deixara jugar a tots junts i deixara fer a ells el equip, es veuria com les xiques es quedarien les ultimes en ser elegides, i a banda, després durant la realització del joc, les xiques no entrarien molt en contacte amb el joc, be perquè no volen o perquè els xics no els passarien el baló o coses similars.

Un altre lloc on es veu clarament el sexisme en el moviment és en l’esport, on es considera molt més important el esport masculí que el femení, ja que per començar hi ha una molt gran diferencia de finançació entre els esports masculins i els esports femenins. També a les noticies, els únics esports dels quals podem rebre noticies fàcilment es dels masculins, dels femenins hauries de buscar-ho tu i així i tot potser no ho trobaries.

Per últim, pensant com podíem donar  llum a aquest tema del sexisme en el moviment, després de una llarga discussió on no trobàvem cap solució  sobre aquest tema, vam pensar en els diferents exemple que havíem ficat on se manifestava el sexisme i com podíem solucionar-lo, i així vam dir que sabia de solucionar des de l’escola. El professor deuria fer equips mixtes i fer que tots jugaren al mateix esport. En el cas de que hagueren de elegir els xiquets els equips, hauria d’obligar a alternar entre xic i xica perquè no es queden les ultimes les xiques sense triar-se. Finalment, per fomentar la participació de tots, hauria d’obligar a que tpts els membres de l’equip tocaren el baló abans de marcar gol.

DÍPTIC

A la classe de edmov, ens van proposar fer un díptic sobre si el moviment era o no era educatiu, ficant diferents exemples de cadascun per veure clarament les diferencies. Ens vam juntar per grups, al meu grup erem tres persones, Vicent Tomàs Esteve, Vicent Santamatilde Peris i jo, Mario Ruiz Pascual, i durant una clase sencera, vame star informanmos i ferem el díptic, ficant el que per a nosaltres era el més característic de cada tipus de moviment.

Ací es troba el díptic realitzat a clase:

EL MOVIMENT ES EDUCATIU

EL MOVIMENT NO ES EDUCATIU

-L’activitat física amb fi establert del que es vol realitzar es un signe de que son educatives. -Els valors educatius dels continguts es troben en la valoració que els assignem, no en ells mateixa . -Mostra interès implícit per lo valuós, té fins i medis valuosos i estan dirigits a estos. -S’adquireixen capacitats físiques i socials, però també desenvolupem el coneixement i la nostra ment. -Fomenta el respecte mitjançant el joc net i el seguiment de les regles -S’aprenen destreses i al mateix cop es combinen amb el desenvolupament del coneixement. -Es necessària  una justificació -Existeix una intencionalitat que permet el que permet adquirir coneixement. -Permet autorealitzar-se

-L’activitat física sense un fi establert del que es vol realitzar es un signe de que no son educatives -Hi ha una aplicació errònia dels valors intrínsecs i extrínsecs. -Les activitats no compleixen el propòsit de la EF -Si deixem que realitzen la practica lliurement no podrem saber si tindran valor educatiu o no. -Fomenta el odi als adversaris, guanyar per damunt de tot, intolerància, a demés pot suggerir un destrament bel·licista. -Si les destreses sols son útils si contribueixen al desenvolupament i la promoció de procediments tàctics i estratègies dinàmiques. -No presenta una justificació -No mostra una intencionalitat que permeta adquirir el coneixement. -El moviment no declara amb validesa i precisió quins son els objectius a assolir.

El moviment (no) és educatiu?

En la següent entrada anem a parlar de com el moviment pot ser o no ser educatiu depenent de les característiques que te i també els objectius als que va dirigit aquest moviment.

En primer lloc, parlarem del  moviment quan és educatiu. Una de les característiques de que el moviment és educatiu es veu quan l’activitat física que estem realitzant té uns fins establerts. Alguns de estos fins són l’adquisició de capacitats físiques i socials, encara que també desenvolupem el coneixement i la nostra ment. També es deprenen destreses que es combinen amb el desenvolupament del coneixement. Tot açò s’interioritza mitjançant la pràctica de l’esport i així s’aprèn practicant.

El moviment educatiu permet autorealitzar-se ja que té una intencionalitat que permet adquirir coneixement, també mostra interès implícit per lo valuós, té medis i fins valuosos i estan dirigits a estos. Cal dir que al moviment educatiu sempre es necessària una justificació.

Per últim, una de les millor propietats d’aquest moviment es que promou una conducta moral i cívica correcte, promovent el joc net i el seguiment de les regles, estimulant l’alumnat a pensar críticament sobre totes les qüestions morals, proposant-se questions racionals i traduintles en accions apropiades.

D’altra banda es troba el moviment que no es educatiu, aquest es caracteritza principalment per la manca de cap tipus de finalitat en la seua activitat, o també pot ser degut a una aplicació molt errònia dels valors tant intrínsecs com extrínsecs. El moviment no declara amb validesa i precisió quins son els objectius a assolir. Pot haver casos en que si que assolim destreses però aquestes  destreses no son útils ja que no contribueixen al desenvolupament i la promoció de procediments tàctics i estratègies dinàmiques. Tampoc hi ha cap desenvolupament del coneixement o la ment ja que no mostra cap intencionalitat que permeta aquest desenvolupament.

El moviment no educatiu no permet autorealitzar-se perquè mai declara amb validesa o precisió quins objectius vol assolir, o directament no declara cap mena d’objectiu. A banda de no tindre objectius, també es caracteritza per la manca de medis, o per tindre medis que no són valuosos. Aquest moviment no te cap justificació.

Per últim, per  amí, el pitjor del moviment no educatiu es que fomenta el odi als adversaris, guanyar per damunt de tot, intolerància, a demés pot suggerir un destrament bel·licista. Açò ocorre ja que al pensar que la competició i guanyar és el que més val, molta gent fa tot el possible per guanyar, encara que no siga moral i cívicament correcte, o encara que puga fer-li algun tipus de mal als adversaris o a la competició.

Assaig sobre l'educació

Durant diverses classes d’aquesta assignatura, hem estat parlant de l’educació i de que és educar, i ens hem donat compte que aquest tem és molt ampli i es pot tractar de moltes maneres, per això una de les feines realitzades va ser fer el assaig de “ Que és educar?” relacionat amb el capítol 2: “Los contenidos de la enseñanza” de Savater.

Açò tractava de fer un assaig per després exposar-lo a les critiques de dos  companys.

Al meu assaig, hem vaig centrar en la idea de educar relacionada amb els educadors, i de com varia l’educació segons el lloc on s’estudia, ja que no és el mateix estudiar en un país amb una economia i un nivell de vida acceptable que en un país subdesenvolupat on quasi no hi ha escoles, també depenent de les diferents cultures potser varia l’educació que donen.  També he tingut en compte com a variat la educació ha anat variant al llarg del temps depenent del context sociocultural prevalent en l’època, ja que a mesura que hem avançat en el temps, hem aprés més i hem anat descobrint coses que no sabíem, i corregint alguns errors que havien tingut els nostres avantpassats.

La  meua opinió respecte a l’educació és que el que més influeix és l’educador, ja que segons els seues pensaments et pot transmetre més uns temes que altres, i també, depenent de cada educador ja que hi ha alguns que s’involucren més que altres en l’educació dels alumnes i els ajuden a superar-se. Encara que el que és educat també té molt a veure ja que d’alguna manera ell també assimila el que li interessa o el que més li agrada en el moment, i també depenent de el que ell vullga fer, ja que si no està interessat en aprendre per molt que tinga molt bons professors mai arribarà a cap lloc, en canvi, si està interessat en saber , potser que el agafe algun bon professor i el ajude a arribar lluny.

Després de sotmetre el meu assaig a les critiques dels meus companys vaig decidir fer-ne un nou, acceptant i intentant corregir el que m’havien dit els meus companys a les seues critiques.

Vaig fer de nou el meu assaig encara que paregut al altre, vaig introduir coses noves. Primerament, el que més hem va preocupar de les critiques era que el company no tenia clar que era l’educació, així que al nou assaig he introduït una breu definició, l’educació és una formació destinada a desenvolupar la capacitat intel·lectual i moral de les persones. També, un company  hem va ficar que al meu assaig no es podia trobar cap referència ni recolzament bibliogràfic de les meues argumentacions, així que també he tractat de corregir-ho i introduir alguna referència, encara que m’ha resultat molt més complicat del que pensava.

Exposició del llibre "Mal de escuela"

Un dels llibres llegits en aquesta assignatura va ser el llibre de “ Mal de escola” de Daniel Pennac, aquest ha sigut un llibre que m’ha sorprès molt durant la seua lectura i del que he aprés moltes coses.

Durant la lectura d’aquest llibre, hem va fer retrocedir als meus anys d’escola i també hem va fer recordar moltes coses sobre companys i professors que he tingut. Llegint el llibre hem van vindre al cap els noms de molt professors, tant bons com roïns, que havia tingut durant primària i ESO. Així que aquest va ser el tema que vam voler tractar a la exposició d’algun tema d’aquest llibre.

Primer llegirem un fragment que tenia a veure amb els professors, i seguidament introduirem diferents exemples de professors que havíem tingut. Hi havien alguns que havien sigut dolents ja que no s’esforçaven en la realització de les classes i a més la seua relació amb els alumnes no era massa bona, ja que no intentaven ajudar  de cap manera els alumnes i esperaven que fora un altre professor el que ajudara aquest alumne . Un altre tipus de professor era aquell que molt alumnes consideraven bo ja que els seu tracte amb ells era bo i a més els deixava fer tot el que volien, però per a mi el problema era eixe, ja que la seua actitud era molt bona però a la hora de donar classes ho feia mal ja que no es centrava en el que tocava, i de ninguna manera ajudava als alumnes ja que es deixava fer el que volgueren i així ells s’acostumbraven a no fer res a les classes. Per últim, el millor tipus de mestre era aquell que s’esforçava per preparar-se les classes i per que nosaltres aprenguérem, i a més, el seu tracte amb els alumnes era bo i per això no hi havia cap problema, encara que quan es tenia que ficar seriós ho feia, ja que també es tenia que guanyar respecte dels alumnes.